Tot era el mateix forat

D’Hendaia a Errenteria, de Sant Sebastià a Pha Ngan, les protagonistes
d’aquests contes comparteixen la necessitat d’afrontar un conflicte íntim que
les ofega en silenci. «Poques vegades m’he sentit tan contenta com la primera
vegada que vaig entrar per la boca d’aquell forat», diu una d’elles, mentre
recorda també les restes de terra que li van quedar enganxades sota les ungles
després de cavar amb les seves pròpies mans: potser l’única manera que va
trobar de desenterrar la veritat. En aquests relats, Eider Rodriguez desplega
tota la seva potència narrativa i ens mostra com, a vegades, un objecte quotidià o un petit gest ens poden despertat de la letargia. A Tot era el mateix forat
hi ha frases que no es diuen mai, un furt menor, matins desmenjats al costat
d’un amant i l’absència d’unes magdalenes.