Un cos damunt d’un altre cos. Una plaça sencera que
aguanta la respiració. Una canalla que s’enfila, petita,
fins a tocar el cel. Això són els castells. Però també
són molt més: són bellesa, són risc, són comunitat, són
filosofia feta carn. Kevin Prados escriu sobre el que
passa dins i fora de la plaça, sobre allò que només
entenen els que hi han estat a sota… i sobre allò que
ens explica, a tots, què vol dir viure junts.
La emoció dels castells convertida en reflexió
filosòfica. Un assaig que es llegeix com una novel·la,
una confessió i una festa.
| Autor | |
|---|---|
| Editorial | |
| Fecha | |
| Páginas | 224 |
| Formato | Tapa blanda |
