Agost del 1986, en un monestir italià. El genial escultor Michelan-
gelo Vitaliani, Mimo, exhala el seu darrer alè mentre els monjos el
vetllen. Durant quaranta anys, però, hi ha viscut per “vetllar per
ella”. Ella és la seva darrera obra, una escultura que pertorba tots
aquells que la veuen i que el Vaticà ha fet amagar. Durant les
seves últimes hores, Mimo se submergeix en la història de la seva
vida, des dels orígens més humils, i sobretot, en la relació amb la
independent i original Viola, l’única filla de la poderosa família
Orsini, que es fa amiga seva. Des del seu primer encontre d’ado-
lescents, passaran junts la primera meitat del segle XX, testimonis
de l’ascens del feixisme i les convulsions de la Segona Guerra
Mundial. Tots dos es perdran i es retrobaran una vegada i una
altra, com amics o adversaris, sense abandonar mai la seva
relació.
