Després que una mare que amaga problemes amb l’alcohol desaparegui en un
poblet aïllat, a cavall del Pallars i l’Alt Urgell, durant una forta tempesta de
neu, el seu fill gran, en Miquel, es passa l’hivern cercant-la. A Un llarg hivern,
Colm Tóibín mostra amb un control emocional impressionant l’expressió més
eloqüent del vincle entre una mare i un fill. L’enyorança i la pèrdua que sent
en Miquel cap a la seva mare s’entrellaça amb l’enyorança silenciosa que sent
per un jove policia i per en Manolo, el servent. D’una sobrietat punyent i una
empatia subtil, en aquesta narració s’articulen hàbilment la tensió que gene-
ren el fred, la racionalitat inescrutable dels personatges i l’emoció devastado-
ra que Tóibín conté sempre amb tanta cura.
