Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més
coses en comú que el fet d’haver estat escrites amb
màquina d’escriure en una època sense mòbil ni internet.
També són fruit del furor d’un escriptor a les portes de
la plenitud. Així són les novel·les: possessives,
geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma
al pròleg, «una part important en el domini, eternament
inacabat, de l’ofici».
Aquestes novel·les es passen el testimoni amb
naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars
i alhora dotades d’una mateixa mirada lúcida i tendra.
