Un elogi en clau d’humor a la vocació de mestre i una reivindicació del poder que té l’educació en la nostra societat.
Com s’ho fan els mestres per quadrar els horaris quan falta un professor? Com es gestiona la diversitat a les aules? Com és una reunió amb un pare que creu saber més d’educació que la mestra i que sempre es posiciona a favor del seu fill? Un ofici, el de mestre, que no està prou reconegut, i un col·lectiu a qui se’ls recorda constantment que no es poden queixar perquè tenen dos mesos de vacances. O n’eren tres?
