Entre la gran quantitat de llibres escrits per Vicent Andrés Estellés a la
dècada dels cinquanta, tan sols tres van ser publicats llavors: Ciutat a cau
d’orella (1953), La nit (1956) i Donzell amarg (1958). Inclouen els poemes que
fonamenten i prefiguren tota la seva obra posterior, que el convertiria en el
gran poeta des d’Ausiàs March, el més llegit i valorat, i en la veu que renova-
ria la creació poètica valenciana del segle xx. En aquests poemaris s’enfronta
d’una manera nova al fet poètic, que l’allunya dels seus contemporanis, dins
del panorama desolador de la postguerra. La seva obra lírica, que arrenca de
les paraules senzilles i les situacions quotidianes, reflecteix una visió desmi-
tificadora de la vida, que es presenta tal com és, filtrada per la seva mirada. I
amb el tema de la tensió entre l’amor i la mort, sempre, de teló de fons. Just
quan fa cent anys del naixement del poeta de Burjassot, recuperar els llibres
que incloem en aquest Oli calent del gresol de la vida, títol pres d’un dels seus
versos, ens permet compartir una visió del món que ja és eterna.
