Noia a la ciutat, Una

Mercè Ibarz va arribar a Barcelona en autocar el 1971
per estudiar a la universitat. Aquest llibre evoca un
itinerari vital, intel·lectual i afectiu, rescat d’una
ciutat difuminada que aquí reviu. Crònica poètica a flor
de pell, hi treu el cap també el clima d’aquells anys
finals de la dictadura, els inicis professionals en la
premsa en uns temps turbulents de canvi, i els ciments
d’una sòlida vocació literària.
Una exploració de la memòria íntima que és alhora un
testimoni generacional i el retrat d’una Barcelona
recollida en la vivència, encara que la seva pell no
pari de canviar.