Massa deutes amb les flors

Un relat sincer que mostra que quan necessites
escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.
Una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l’esperança de poder-se refer escrivint en
solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden, i és així com serà acollida
per una família després d’una vivència colpidora.
La importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant
d’amor a la vida en les valls altes del Pirineu.