L’any que vaig estimar Ava Gardner

Premi Prudenci Bertrana
Un relat deliciós, lluminós, ple de vivències i
glamur, amb personatges inoblidables.
Quan l’any 1990 el Pol Mas veu que l’Ava Gardner ha mort als seixanta-set anys recorda que
la va conèixer durant el rodatge de Pandora y el holandés errante a Tossa de Mar a l’hotel familiar Àncora. Un rodatge inoblidable que va significar el seu pas de la infància a la joventut
marcat per l’amor per l’actriu, que li durarà tota la vida.
Un relat deliciós, lluminós, ple de vivències i glamur, amb personatges inoblidables com Ava
Gardner, Mario Cabré o Frank Sinatra, en un marc incomparable com és la Costa Brava dels
anys cinquanta.
«Les mans li tremolen quan agafa les dues fotografies en blanc i negre que conté. Mentre se
les mira, permet al reguitzell d’emocions que guarda tancades amb pany i forrellat que surtin
i es passegin per allà, com a cal sogre.
I es capbussa en el record.
El de l’any que tot va canviar per sempre.
El de la primavera que va estimar Ava Gardner».