“No tinc ‘tècnica d’inspiració’. Deixo, senzillament, que l’aire de les
coses entri en mi.” Josep Maria Espinàs
Aquest llibre és la trobada entre un mort i un viu. El mort és l’escriptor Josep Maria Es-
pinàs i el viu un altre Josep Maria, però que es diu Pep i és seixanta anys més jove. Amb
aquest joc de miralls permanent i sempre amb l’obra d’Espinàs com a fil conductor, Pep
Antoni Roig s’enfronta a aquest contrast entre el món analògic i el món digital per tal de
narrar una crònica personal de lectura i reflexionar sobre les escletxes de la modernitat,
el pes de l’herència, la universalitat de la llengua catalana en el món globalitzat o el pe-
riodisme de foc lent enmig d’un món ple de presses en el qual els llibres de Josep Maria
Espinàs són, més que un refugi, una drecera plena de sensibilitat, ironia o originalitat cap
a altres mons.
