En aquest nou llibre, Francesc Torralba continua
el camí iniciat després de la mort del seu fill, una
experiència sobre la qual ja va reflexionar a la seva
anterior obra. Si aquell primer text sorgia de l’impacte
i el silenci, aquest neix d’una paraula més serena,
reposada en el temps i en la profunditat interior.
Des de la seva doble mirada —com a teòleg i com a
pare— Torralba ofereix una reflexió íntima i honesta
sobre com el dol, viscut sense evasions, pot convertir-
se en una cerca de sentit i en una forma diferent de
pau. Lluny de donar respostes tancades, comparteix
una experiència: com una cosa tan profundament
humana com el dolor pot transformar-se en camí,
en aprenentatge, fins i tot en llum. Per a Torralba, la
teologia és precisament això: l’art de posar paraules al
misteri que som i que travessem.
