La flama apagada del desig

«Quan totes les flames que il·luminen la nostra vida
s’apaguin, sempre ens quedarà la Literatura». Això
pensa un escriptor que, en arribar als cinquanta anys,
veu com els puntals que l’han sostingut fins ara —la
feina, la parella, els amics, la família, el sexe, la fe o la
identitat— comencen a esfondrar-se.
Tot comença a primera hora del matí d’un dilluns
qualsevol però, aquest dilluns en concret, en una casa
situada en una urbanització residencial. L’Escriptor,
que no ha dormit en tota la nit, dona la benvinguda
a un jove desconegut, contractat per la seva esposa
perquè tingui cura del jardí (i la piscina). Aquest és
el desencadenant, en principi innocent, que posa en
marxa el rellotge intern d’una història inquietant que
ens portarà, imparable, cap al diumenge, amb un
final tan inevitable com inesperat.