Les memòries de Daniel Giralt-Miracle (1944), un dels grans crítics d’art catalans de la se-
gona meitat del segle xx, comencen amb la infantesa al barri de Gràcia. Al llarg d’aquesta
obra, recorda els seus inicis i repassa els seus moments estel·lars durant la Transició, i parla
sobre les seves relacions amb molts artistes catalans i internacionals: Tàpies, Brossa, Bohigas,
Alfaro, Guinovart, Miró, Dalí, Coderch…
«Puc dir amb convicció que he dedicat tota la meva vida a l’art. També puc dir amb la ma-
teixa honestedat que he tingut el gran privilegi de merèixer la confiança de moltes persones
que van creure que jo podia impulsar determinats projectes vinculats a l’art… Vam fer verita-
bles esforços per difondre l’art català més enllà de Gaudí, Dalí i Miró».
