Segons el relat familiar, el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament
fet pel seu avi, que va ser rescatat després d’un naufragi. Però quan l’Amàlia
pregunta a la seva mare nous detalls d’aquesta història, encén la flama del
dubte. Aquest és un llibre que parla de la gent de mar, dels corallers catalans
que s’aventuraven en aigües llunyanes durant el segle XIX i, també, del pa-
timent dels qui es quedaven en terra. Entre l’amor i resiliència que els uneix
hi trobem, sobretot, la certesa íntima de saber que la vida succeeix, sempre,
entre la realitat i la ficció. Miquel Martín i Serra fa bategar de nou una petita
localitat costanera amb una llengua pulcra i evocadora, amarada de l’alè de la
vida i del regust de la sal.
