Fam

«Ballo i em dic que sempre seré així
de feliç. Que no deixaré de ballar mai,
passi el que passi. Que no hauré de
patir mai per una filla malalta.»
SINOPSIS
La fam de viure, la sobrefam, ha perseguit la protagonista d’aquesta història
des que era adolescent. Vint anys després, contempla estupefacta com la seva
vida s’ha convertit en tot allò que rebutjava. Ahir giravoltava a la pista de ball
a ritme de Nirvana. Avui només compta: factures i possessions, però sobretot
calories i dies. Perquè ara és la seva filla la que viu afectada per la sobrefam, que l’ha fet deixar de menjar. Així que la protagonista, que també és
una mare, s’enfronta de nou a la incomprensió, a la voluntat d’autodestrucció
i al judici social. Fam és un monòleg càustic que descriu l’atordiment de la
generació que va ser jove durant els anys noranta. És també un crit contra les
institucions, un reconeixement de la força que emergeix del desesper i una
reivindicació de la necessitat de recuperar un espai propi. Ferma i directa,
assenyala els perills d’allò que en teoria ha estat dissenyat per fer-nos feliços,
però que ens pot fer sentir perduts i enmig del caos.