El peó situa el cor de la trama a Estocolm, l’hivern del 1962. Allà, sobre un
tauler d’escacs, es disputa una partida entre dos homes de mons oposats. El
mallorquí Arturo Pomar, l’Arturito, el nen prodigi que el No-Do va instru-
mentalitzar durant la postguerra fins a convertir-lo en la icona d’una Espanya
en blanc i negre i un americà jove, excèntric i ambiciós: el gran mestre Bobby
Fischer. Tots dos van servir el poder de manera indirecta. Tots dos van ser
peons: un, del franquisme; l’altre, de la guerra freda.Paco Cerdà basteix una
història sobre el compromís polític, els escacs i el poder aixecada al voltant
dels setanta-set moviments d’aquell enfrontament mític. A les seves pàgines
s’hi traça la crònica de nombrosos «peons» que van sacrificar la vida per les
seves idees arreu del món.
