Durant la desfilada de l’orgull gai un subordinat de Brunetti és detingut per agredir un con-
tramanifestant. Tot i que l’agent minimitza els fets, els cops i morats són ben visibles i parlen
d’excessiva violència policial i fins i tot d’acarnissament.
L’atenció del comissari, però, aviat es dirigeix cap a un afer encara més fosc, ja que en un
canal ha aparegut el cadàver d’un immigrant. El comissari es veu obligat a investigar l’as-
sumpte que el condueix fins al jardí d’un antic palazzo venecià, on troba diverses fotografies
i eslògans de l’esquerra revolucionària italiana de finals dels anys setanta i vuitanta.
En el cas número 32 de la seva carrera, Guido Brunetti s’encara a les llums i les om-
bres de les lluites anticapitalistes i al turisme de masses i les seves conseqüències.
Perquè, sovint, qui enterra el passat condemna el seu futur.
