Céleste i Proust

Marcel Proust no hauria arribat tan lluny en
l’escriptura de la seva obra mestra sense l’ajuda d’una
dona a l’ombra: Céleste Albaret. Ella el va atendre amb
cura i devoció durant nou anys fins al dia de la seva
mort. Céleste va fer de secretària, serventa, mare i
font d’inspiració. Aviat es van fer indispensables l’un
per a l’altre: una relació no exempta de tibantors que
va derivar en una amistat profunda.
L’apassionant relació entre Proust i la seva governanta.