Una educació sentimental que és també una
denúncia del masclisme.
Com les altres noies del poble, la narradora d’aquesta història té una fita meravellosa,
ineludible: casar-se i tenir fills. No li queda altra opció, doncs, que afanyar-se a trobar un
nòvio amb qui passejar agafats de la mà mentre es fan promeses d’amor etern. Com un
regal del cel, apareix Ximo, tan guapo i amb eixa planta de torero, i la treu a ballar una nit
de les festes d’agost. Ella se sent la dona més afortunada de la Terra perquè no és només
que Ximo siga templat, és que a més ve d’una família d’amos de fàbrica. Es casen amb la
idea de tenir un niu d’amor com el de tantes pel·lícules, sense preveure que, de vegades,
els nius d’amor es transformen en gàbies de solitud.
«Alhora tendra, divertida, crua i autèntica. Tristament autèntica». Maria Climent
