Resseguint la història de l’absolutisme lingüístic,
representat pels estats espanyol i francès, Joan-Lluís
Lluís rellegeix el cèlebre mite de la torre de Babel:
¿d’on ens ve, als humans, la tendència a jerarquitzar
les llengües? ¿Què amaga la superioritat que algunes
s’atorguen? Rere la defensa del monolingüisme no hi ha
res més que voluntat de domini i una concepció banal de
la realitat.
Joan-Lluís Lluís ofereix una crítica sòlida al
monolingüisme d’estat i una defensa de la perspectiva
incomparable que cada llengua suposa per als seus
parlants.
Autor | |
---|---|
Editorial | |
Fecha | |
Páginas | 96 |