Stefan Zweig diu, a la introducció d’aquest llibre, que la història, aquest gran
demiürg, no té cap necessitat d’un caràcter heroic com a protagonista prin-
cipal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li
concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una co-
rona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts
de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc d’una manera refinadament
cruel. Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que
la Revolució Francesa la va empènyer a l’ull de l’huracà de la història. I és en
la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre
assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.
Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonie-
ta d’Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva
mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l’ànima
humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apas-
sionants de la història. Perquè Zweig, a Maria Antonieta, fa un relat vibrant
i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries,
traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacri-
ficis.
